L'humor vitri és el teixit intraocular més important amb més implicacions en la major part dels tipus de despreniments de retina. En els ulls sans de pacients joves l'humor vitri està compost d'un gel que emplena la cavitat vitria i està en contacte amb la retina. Amb l'envelliment normal, o per alguna patologia, l'humor vitri es liqua, formant-se masses o filaments de gel compactat.

Per a obtenir una adequada visió es precisa que els mitjans que travessa la llum (cornia, cristal·lí i humor vitri) siguin transparents, i a més és necessari que la retina es trobi en condicions òptimes. La retina és un conjunt de cèl·lules nervioses disposades en la capa més interna del globus ocular i la missió de les quals consisteix a transformar els estímuls lluminosos en senyals nervioses per tal que el cervell les interpreti. La màcula és una zona de la retina d'especial interès doncs capta el que es denomina "visió central" que és la que permet fixar la nostra atenció en detalls. La resta de la retina s'encarrega de la visió perifèrica. Els vasos sanguinis són els encarregats de nodrir la retina i es distribueixen per ella.

Què és el despreniment de retina?

El despreniment de retina consisteix en la separació de les capes de la retina que es desplacen cap a l'humor vitri produint una pèrdua indolora de part del camp visual. 
El despreniment es produeix per un estrip de la retina a través del que pot entrar líquid (líquid subretinià), afavorint la formació d'una borsa que engrandeix el despreniment de retina. Afeccions oculars com la miopia, la retinopatia diabètica, els antecedents de traumatismes oculars, la presència d'estrips o forats retinians, etc.,predisposen a aquesta patologia.

Síntomes

La sintomatologia sol ser sobtada, encara que en ocasions es detecta la presència de mosques volants. Les mosques volants són petits punts o núvols que es mouen en el camp visual i que normalment no tenen importància. No obstant això poden deure's a un procés involutiu de l'humor vitri o indicar un despreniment de vitri posterior (el despreniment de vitri posterior es refereix a una zona de l'humor vitri més espès del normal que tira de la retina amb perill que aquesta es desprengui). Quan el despreniment ja s'ha desenvolupat, el cerclatge escleral i la vitrectomia són els tractaments més adequats, si bé en ocasions no és possible una total recuperació de la visió encara que es restauri l'anatomia de la retina.

 Diagnòstic i detecció

No es pot apreciar mitjançant la simple observació de l'ull la presència d'un despreniment de retina. Si detecta algun dels símptomes descrits anteriorment deu acudir a l'oftalmòleg per a realitzar un examen dels seus ulls.

L'oftalmòleg examina els ulls mitjançant una sèrie d'instruments, per a determinar la grandària, localització i grau d'evolució, al temps que analitza la possibilitat de la presència d'alguna altra alteració que pogués donar lloc a símptomes semblants. L'exploració es realitzarà amb les pupil·les dilatades (instilació de gotes de dilatació) per a poder visualitzar tota la retina i el vitri.

El tractament del despreniment de retina va dirigit a combatre els factors i les forces que produeixen el despreniment de retina i a restablir la situació normal de contacte de la retina.

 PREPARATIUS PRE-OPERATORIS

Abans de la cirurgia és necessari practicar una sèrie de proves i preparatius tant de tipus general, com del propi ull, a fi d'evitar, en tant que sigui possible, situacions imprevistes que poguessin implicar complicacions en els resultats quirúrgics. Abans de res, caldrà sotmetre's a una revisió mèdica general, en el qual s'analitzarà l'estat del seu sistema "CARDIO-RESPIRATORI", és a dir el cor i els pulmons. Es realitzarà també una anàlisi de sang per a poder completar l'estudi de l'estat general. 
El mateix dia de la intervenció, una vegada en l'habitació de la clínica, les infermeres procediran, quan així se'ls ordeni, a DILATAR LA PUPIL·LA instilant una sèrie de gotes; així mateix s'instal·laran unes gotes de coliri antibiòtic i antiinflamatori.

 ANESTÈSIA EN LA CIRUGIA DE VITRECTOMIA POSTERIOR

La cirurgia de la vitrectomía posterior es realitza sota ANESTÈSIA LOCAL assistida amb una discreta SEDACIÓ. Això significa que l'ull quedarà totalment dormit encara que el pacient estarà conscient durant tota la cirurgia, la sedació eliminarà tot estat d'ansietat i nerviosisme.

 NORMES GENERALS PRE-ANESTÈSIQUES

· El pacient no deu haver pres CAP aliment, beguda o pastilles, per via oral, almenys les 8 hores abans de la intervenció, per norma general es recomana no ingerir cap aliment després del sopar del dia anterior.

· S'evitarà la utilització de maquillatges facials així com pintures d'ungles, ja que podrien ocultar signes externs de pal·lidesa, cianosi (rostre emblavit per falta d'oxigen).

· En l'habitació de la clínica es deuran guardar les pròtesis (dentadures postísisses, etc.) així com anells, polseres, arracades o collarets.

Una vegada el pacient està en quiròfan, l'anestesiòleg, després d'haver verificat les exploracions generals i haver confirmat les possibles "al·lèrgies" del pacient, procedirà a canalitzar una vena, preferentment del dors de la mà per a poder administrar:

a. MEDICACIÓ ANTIBIÒTICA que s'administrarà per a prevenir la possibilitat d'infeccions de la zona a operar.

b. MEDICACIÓ SEDANT que permet un major grau de confort per al pacient durant la intervenció alhora que evitarà el possible dolor a l'hora de realitzar l'anestèsia local de l'ull.

c. MEDICACIÓN ANTIINFLAMATORIA en qualsevol zona operada, es produeixen en menor o major grau, processos inflamatoris que és convenient intentar disminuir.

d. SUEROTERAPIA durant la intervenció, s'administrarà sèrum (amb electròlits i glucosa) per a contrarestar les hores de dejuni alhora que permet mantenir la via venosa intacta. La sueroterapia se sol retirar al final de la intervenció, llevat que altres condicionaments aconsellin la seva continuació.

La tècnica d'aquest tipus d'anestèsia consisteix a injectar una quantitat d'anestèsic amb una agulla a través de parpella inferior. Amb aquesta injecció s'aconseguirà un anestèsia total de l'ull.
A més l'ull quedarà immobilitzat, minimitzant així la col·laboració del pacient. És possible que el pacient perdi la capacitat de visió a l'estar l'ull dormit, això és evidentment reversible.
Durant la intervenció quirúrgica, el pacient romandrà en un grau mínim de sedació al mateix temps que seran controlades les seves constants vitals.

 POSTOPERATORI

La cirurgia de vitrectomia posterior sol realitzar-se en règim d'ingrés. L'alta hospitalària es permet normalment al primer o segon dia posquirúrgic.
El pacient serà informat de la medicació, principalment analgèsics, que pot utilitzar i de les normes postoperatories de tipus personals que deurà seguir. Un pacient operat no deu, en cap cas, conduir o realitzar activitats perilloses (moviments fortuïts de cap, aixecar pes...).
Posicionament: En alguns casos, s'introdueix dintre de l'ull gasos com taponador de la retina, per a aconseguir la major efectivitat del gas, es deu mantenir repòs en postures una mica incòmodes: amb el cap baix o de costat, aquestes postures es deuen mantenir durant 2 setmanes-1 mes.

COMPLICACIONS MÉS FREQÜENTS DE LA ANESTÈSIA LOCAL I SEDACIÓ

Encara que amb l'anestèsia local i amb la sedació s'ha assolit una important reducció de les complicacions més o menys greus que es deriven de l'anestèsia general i que per a aquest tipus d'intervenció no és necessari sofrir, l'anestèsia local no està, no obstant, eximeix de complicacions:

ANESTÈSIA LOCAL :   · Hemorragia retrobulbar
                              · Flebitis o Hematomes en la zona de punció
                              · Quemosis
                              · Perforació posterior del globus ocular

SEDACIÓ :     · Flebitis o Hematomes en la zona de punció
                  · Nàusees o Vómits que solen remetre en poques hores
                  · Reaccions alèrgiques que son posibles davant qualsevol tipus de medicament
                  · Depresió Respiratoria consecutives a l'administració de sedants

Bàsicament, la cirurgia de vitrectomia posterior, consisteix a substituir l'humor vitri reparant al mateix temps mitjançant instrumental específic l'estrip retinià.
Una vegada en la sala quirúrgica, amb l'anestèsia local i la sedació ja realitzada, sempre sota control de l'equip d'anestèsia, es procedeix a pintar amb una solució antisèptica l'àrea d'al voltant de l'ull que s'operarà, es cobreix al pacient amb llençols estèrils (talles) per a minimitzar els riscos d'infecció, i sota control microcòpic s'inicia la intervenció.
El primer pas de consisteix en un tall de 360º de la conjuntiva (capa més externa de l'ull, és una membrana que recobreix l'esclera (el blanc de l'ull)). Una vegada l'esclera a la vista, es realitzen 3 incisions prop de la còrnia. En cadascuna de les incisions s'introdueix un instrument:

a. Infusió de liquid continua.

b. Iluminació

c. Instruments diversos: vitreotomo,

micropinces, microtisores ...

  d

d: Per a poder visulitzar perfectament el fons de l'ull, és a dir el vitri i la retina, no és suficient el microscopi, per lo que damunt de la còrnia es lliscarà una lent especial.
Amb l'ajuda del vitreotomo s'elimina tot l'humor vitri substituint-lo per sèrum, una vegada eliminat s'intentarà aplicar la retina, depenent de la zona de l'estrip i de la seva grandària s'utilitzaran distintes tècniques.

- Intercambi serum-aire: per a aplicar la retina es tancarà l'aport continu de sèrum per a donar pas a aire, aplicant així la retina. Una vegada reaplicada la retina se segellarà l'estrip de retina

- Injecció de gas: es pot utilitzar dos tipus de gas (SF6 i CBF8), aquests taponen l'estrip de retina aplicant-la.

- Injecció de perfluoro carbono: quan la retina no aconsegueix reaplicar-se amb un intercanvi d'aire, s'injecta perfluoro carboni, des del fons de l'ull fins a dalt, una vegada aplicada la retina se segellarà l'estrip de retina. Quan l'estrip queda segellat, es procedeix a un intercanvi amb sèrum.

- Injecció d'oli de silicona: quan la retina no aconsegueix aplicar-se, es recorre a la injecció d'oli de silicona, aquesta, és més densa amb el que s'aplica la retina. El problema és que l'oli de silicona no pot quedar-se dintre de l'ull per més de 4 mesos, és a dir si a causa de les característiques de l'estrip es deu deixar l'oli de silicona per a aconseguir la completa aplicació de la retina, es deurà als 4 mesos reintervenir per a retirar l'oli de silicona.

Un cop comprovada la correcta reaplicació de la retina es procedeix a suturar les 3 esclerotomies i la conjuntiva. S'administra en aquest mateix moment antibiòtic i antiinflamtori.

 CURES POSTOPERATORIES

El pacient durà l'ull tapat, deurà guardar repòs i guardar la posició indicada per l'oftalmòleg (en cas d'indicar alguna).
A l'endemà de la intervenció, en consulta se li examinarà i s'iniciarà el tractament ambulatori (en la seva casa) amb coliris i pomades.

 Complicacions

A pesar que en l'actualitat el tractament de despreniment de retina presenta un alt grau d'èxit quirúrgic, no està exempta de complicacions, algunes previsibles (com les de caràcter inflamatori) i unes altres depenent de les característiques individuals del pacient.

 COMPLICACIONS PRÈVIES A LA INTERVENCIÓ

- Alteració en la visualització del fons d'ull per pupil·la petita, edema o pèrdua d'epiteli cornial i sagnat.

- Dificultats en la localització de l'estrip en aquells despreniments de retina complicats.

- Edema epitelial cornial: és bastant corrent durant la intervenció, però la seva recuperació és ràpida.

- Hemorràgia vitria: és rara en la cirurgia de despreniment de retina, es produeix a l'eliminar el vitri en alguna zona on aquest manté una tracció important amb la retina.

- Nous trencaments retinians: es tractaran en la mateixa cirurgia

- Hemorràgia massiva coroidea: la coroides és la capa que es localitza immediatament sota la retina, és la responsable de nodrir la retina, compte amb molts vasos sanguinis. En cas de produir-se s'intentarà eliminar.

- Hemorràgia vitria postoperatoria: es produeix en malalts amb gran fragilitat vascular. Pot ser que es reabsorbeixi sola, de no ser així, es procediria a realitzar una altra intervenció

- Proliferació vitri-retiniana: suposa el 10% de les complicacions en aquest tipus d'intervencions. El tractament final és reintervindre.

- Despreniment coroideo: Normalment tenen evolució benigna.

- Endoftalmitis: Consisteix en l'aparició d'una infecció dintre de l'ull de caràcter greu. Gràcies al millor coneixement i sobretot, de l'estricte control d'asepsia (desinfecció) i medicació antibiòtica s'ha assolit disminuir el percentatge d'aparició a xifres realment baixes. L'èxit de la seva recuperació es basa en l'eliminació ràpida i enèrgica de la infecció ocular..

- Picor, sensació de cos estrany, burxades esporàdiques: són conseqüència dels punts conjuntivals.