|
|
Imaginem-nos que l'ull és com una càmera fotogràfica (A). En ella existeixen unes lents (1) encarregades d'enfocar les imatges de l'exterior sobre la pel·lícula sensible (2) que formarà la imatge fotogràfica ( Figura 1). En l'ull humà aquestes lents les formen, en primer terme, la CORNIA, (1), que és el lentícle més potent que posseeix l'ull i el més extern. Ja en l'interior de l'ull, i situat darrere del diafragma que forma l'IRIS (2), es troba la segona lent anomenada CRISTAL·LÍ (3). Aquesta lent s'encarrega fins als 50 anys aproximadament, de variar l'enfocament per tal de poder veure nítids objectes situats a distintes distàncies.
 |
 |
|
A |
B |
|
|
És, precisament, la pèrdua de transparència d'aquesta última lent el que es coneix pel terme de CATARACTES.
Abans de continuar, cal aclarir alguns errors o idees equivocades que es tenen sobre les Cataractes. Una Cataracta NO ES:
- Una tela que cobreix l'ull.
- Una consecuència d'utilizar molt els ulls.
- No son un càncer.
- Una malaltia contagiosa que es pot transmitir d'una persona a un altra o d'un ull a un altre.
- Mai causen ceguesa irreversible per si mateixes.
La causa més freqüent de formació de cataractes està relacionada amb l'envelliment natural de l'ull. No obstant això, hi ha alguns factors que poden precipitar o induir la formació de Cataractes:
- Herència: Existeix una predisposició familiar a l'aparició de cataractes.
- Lesions en els ulls, tals com traumatismes o infeccions greus.
- Malalties generals, tals com la Diabetis.
En l'evolució normal del cristal·lí, aquest pot tornar-se dur amb pèrdua de la seva transparència normal, serien les anomenades CATARACTES SENILS. Són les més freqüents, i poden aparèixer ja a partir dels 40 anys.
Traumatismes sobre els ulls poden desencadenar la formació de cataractes. La seva aparició no depèn de l'edat i el seu desenvolupament sol ser molt ràpid. Serien les CATARACTES TRAUMÀTIQUES.
Algunes infeccions, medicaments, o malalties com la Diabetis poden provocar la formació de les cridades CATARACTES SECUNDÀRIES.
En els nens es poden desenvolupar també Cataractes. Aquestes solen tenir un període de desenvolupament molt ràpid. La seva causa sol ser per alguna infecció o inflamació durant l'embaràs. Aquest tipus de cataractes es denominen CATARACTES CONGÈNITES.
|
Encara que els símptomes de les cataractes poden variar d'un pacient a un altre, sobretot per la localització o rapidesa de la seva formació, alguns símptomes freqüents són:
- La visió es torna borrosa, similar a la presència d'una lleugera boira o com mirar a través d'un cristall entelat, i en qualsevol cas, sense dolor.
- Enlluernament o augment de sensibilitat a la llum.
- Canvis freqüents en la graduació de les ulleres, que generalment solen provocar una "miopització" dels ulls, això és, una millora relativa en la visió pròxima.
- Necessitat de llum més intensa per a poder llegir.
- Empitjorament de la visió nocturna.
- Possible desdoblament de la imatge amb un ull.
- Amb freqüència existeix un esvaïment dels colors amb tendència a tornar-se grocs.
|
|
|
|
A |
B |
Figura 3. Simulació de l'efecte d'unes cataractes sobre la visió, on es produeix un canvi en la nitidesa de la imatge alhora que disminueixen els contrastos, lluminositat i la imatge adquireix tons groguencs. |
|
|
L'oftalmòleg examina els ulls mitjançant una sèrie d'instruments, per a determinar la grandària, localització i grau d'evolució de les seves cataractes, alhora que analitza la possibilitat de trobar alguna altra alteració que pogués donar lloc a símptomes semblants.
TRACTAMENT:
La cirurgia és l'única manera d'eliminar les cataractes. No existeixen, en l'actualitat, medicaments, suplements alimenticis, exercicis, ni dispositius òptics que puguin curar o retardar l'evolució de les cataractes.El moment adequat per a realitzar el tractament està en funció dels símptomes que aquestes ocasionin i del grau de duresa que estiguin adquirint.
No és veritat que les cataractes hagen de\"madurar" abans de ser operades, ni que s'hagi d'esperar fins a la ceguesa per a poder ser operat. Gràcies a les tècniques actuals, amb les quals s'ha aconseguit minimitzar els riscos quirúrgics, i al desenvolupament en la implantació de "Cristal·lins Artificials", el moment òptim d'extreure les cataractes serà sempre que el pacient senti disminuïda la seva agudesa visual i li pugui dificultar l'exercici de la seva activitat normal.
Un altre factor que pot determinar la necessitat d'extreure les seves cataractes pot ser degut a la forma en que es desenvolupen aquestes, i segons el parer del seu oftalmòlogo, que poguessin incrementar els riscos quirúrgics o que poguessin produir efectes nocius per al seu ull ( Excés de maduresa , Hipertensió ocular per malaltia del cristal·lí, etc.).
PREPARATIUS PRE-OPERATIUS:
Abans de poder realitzar la intervenció quirúrgica, és necessari practicar una sèrie de proves i preparatius tant de tipus general, com del propi ull, amb la finalitat d'evitar en tant que sigui possible, situacions imprevistes que poguessin implicar complicacions en els resultats quirúrgics.Abans de res, caldrà sotmetre's a una revisió mèdica general, en la que s'analitzaran, amb el control del seu "Metge de capçalera" o el seu "Metge Internista" l'estat del seu sistema "CARDI-RESPIRATORI", això és , el seu cor i pulmons. També es realitzaran uns anàlisis de sang per tal de poder completar l'estudi del seu estat general. (S'adjunten a petició del seu "Metge Internista" aquestes proves.)
Uns dies abans de la seva Intervenció quirúrgica, i en aquest Centre, es realitzarà una ECOGRAFIA OCULAR, per a poder determinar, per mesurament Ultrasónic, la potència i característiques del Cristal·lí Artificial que se li deurà implantar en l'acte quirúrgic.
El dia anterior a la cirurgia, es deuran administrar en l'ull que ha de ser intervingut unes gotes d'un COLIRI el qual reduirà les reaccions inflamatories pròpies de l'agressió quirúrgica, i un COLIRI ANTIBIÒTIC
El mateix dia de la intervenció i una vegada ja en l'habitació de la clínica, les infermeres de planta procediran, quan així se'ls ordeni, a DILATAR LA PUPIL·LA per instilació de gotes d'uns coliris alhora que repetirà el tractament Antibiòtic i Antiinflamatori iniciat el dia anterior.
|
NORMES GENERALS PRE-ANESTÈSICAS:
|
Una vegada el pacient en quiròfan, el ANESTESIÒLEG, després d'haver verificat les exploracions generals i haver confirmat les possible "Al·lèrgies" del pacient, procedirà a canalitzar una vena, preferentment del dors de la mà, per a poder administrar:
L'anestèsia de l'ull es realitza mitjançant la instil·lació de gotes anestèsiques, amb això s'aconsegueix "adormir" l'ull, de manera que no se senti cap dolor.
- MEDICACIÓ ANTIBIÒTICA: que s'administrarà per a prevenir la possibilitat d'infeccions de la zona a operar.
- MEDICACIÓ SEDANT: permet un major grau de confort del pacient durant la intervenció alhora que evitarà el possible dolor a l'hora de realitzar l'anestèsia local de l'ull
- MEDICACIÓ ANTIINFLAMATORIA: en qualsevol zona operada, es produeixen, en major o menor grau, processos inflamatoris que és convenient intentar disminuir..
- SUEROTERÁPIA: durant la intervenció , s'administrarà sèrum (amb electrolits i glucosa) per a contrarestar les hores de dejuni alhora que permet mantenir la via venosa intacta. La sueroterapia es sol retirar al final de la intervenció, llevat que altres condicionaments aconsellin la seva continuació.
No obstant això, no s'elimina la capacitat de moviment de l'ull, el qual es pot moure lliurement.
És important per aquest motiu tractar de col·laborar amb el cirurgià, procurant mantenir la mirada fixa i seguir les instruccions del cirurgià per a facilitar les maniobres quirúrgiques.
Durant la intervenció quirúrgica, el pacient romandrà amb un grau mínim de sedació al mateix temps que se li controlen les seves constants vitals.
POST-OPERATORI:
La cirurgia de la cataracta sol realitzar-se en règim ambulatori. L'alta hospitalària es permet, normalment, després que el pacient hagi reiniciat l'alimentació per via oral (unes 3 hores després de l'anestèsia). En alguns casos, és possible avançar l'alta i permetre que el pacient comenci l'alimentació en el seu domicili.El pacient serà informat de la medicació, principalment analgèsics, que pot utilitzar i de les normes post-operatories de tipus personals que deurà seguir. Un pacient operat no deu, en cap cas, conduir cap tipus de vehicle.
COMPLICACIONS POC FREQÜENTS:
|
En l'actualitat, per a aconseguir aquesta finalitat es realitza la TÈCNICA quirúrgica que es coneix amb el nom de FACOEMULSIFICACIÓ del cristal·lí amb implantació de lents intraoculars.
Una vegada en la sala quirúrgica, amb l'anestèsia tòpica ja realitzada i sempre sota la vigilància estreta del Anestesiòleg, es procedeix a "pintar" amb una solució antisèptica l'àrea al voltant de l'ull que s'operarà, es cobreix al pacient amb llençols estèrils (Talles) per a minimitzar els riscos d'infeccions, i sota control Microscòpic, s'inicia la intervenció quirúrgica.
(A) |
|
El primer pas consisteix a realitzar una petita incisió "valvulada" de 2.5 mm d'amplitud aproximadament en la vora mateixa de la Còrnia (Figura 6 A) i que permetrà l'accés a la cataracta.
A continuació es retira una porció de la càpsula més externa que envolta al cristal·lí.Mitjançant una "Sonda" especial que conté un emissor d'ultrasons, un sistema d'aspiració i altre d'irrigació de líquid, es procedeix a la fractura i aspiració del cristal·lí alterat (Emulsificació de les cataractes) (Figura 6 B) respectant la càpsula que a manera d'embolcall subjectava i contenia al cristal·lí.
És en l'interior d'aquesta càpsula on es col·loca a continuació el nou CRISTAL·LÍ ARTIFICIAL també cridat LENT INTRAOCULAR, el material de la qual sol ser flexible (Sil·licones, acrílics) que es poden introduir per la petita incisió que hem realitzat anteriorment. (Figura 6 D).
|
|
|
|
A |
B |
|
|
|
|
C |
D |
|
(Figura 6) |
|
Una vegada comprovada la correcta col·locació de la "Lent Intraocular" i que la incisió es comporta com vàlvula estanca, s'administra un coliri oftalmològic Antiinflamatori i Antibiòtic i es deixarà l'ull destapat.
CURES POST-OPERATORIES:
Gràcies a la TÈCNICA actual "d'aspiració" de la cataracta, a la implantació d'una Lent Intraocular i, sobretot, a la realització d'incisions mínimes que no precisen de punts de sutura per a mantenir-se tancades, l'ull operat esta en condicions de suportar qualsevol tipus d'activitat des del moment d'abandonar el quiròfan. No obstant, s'aconsella , durant les primeres 24 hores, evitar realitzar esforços físics i moviments bruscs de cap. SÍ ES POT:El mateix dia o l'endemà de la intervenció i ja en la consulta, se li examinarà l'ull operat, i s'iniciarà el tractament ambulatori (en la seva casa) amb Coliris Antibiòtics i antiinflamatoris amb la dosi receptada.
- Llegir quant es desitgi
- Mirar la Televisió
- Viatjar en els mitjans habituals de locomoció (automòbil, metre, autobús etc.)
- Caminar (no correr).
- Ajupir-se (no per a aixecar pesos)
- Dormir de costat (si bé es deuria evitar la primera nit fer-lo del costat de l'ull operat)
FORMA D'ADMINISTRAR ELS COLIRIS:
Per a la correcta administració d'un coliri, es deu deprimir amb suavitat la parpella inferior, mentre es mira cap amunt i es dipositarà una gota en el "fons del sac" de la conjuntiva.( Figura 7 ).Els Coliris es poden administrar un darrere de l'altre sense que s'hagi d'esperar temps ni seguir cap ordre.
 |
|
|
COMPLICACIONS PRÈVIES A LA INTERVENCIÓ:
- Errors en la medició Ecogràfica.
A causa de les diferències de duresa entre una cataracta i altra, a ulls excessivament llargs (miopes) o curts (hipermètropes) i en alguns casos a la dificultat del pacient per a veure la llum de fixació del ecògraf, aquest pot cometre errors de càlcul. Aquest error provocaria una errada en el càlcul de la potència de la Lent Intraocular, i per tant, l'aparició d'un defecte de graduació en el post-operatori. Si no és molt alt, es solucionarà amb ulleres correctores, o si es desitja amb la correcció mitjançant Làser de Excímer (LASIK). Si fos molt elevat, es podria , fins i tot, haver de retirar la lent implantada i substituir-la per una altra.
COMPLICACIONS DURANT LA INTERVENCIÓ:
Les complicacions durant la realització de la intervenció quirúrgica, solen estar relacionades amb el grau de maduresa i evolució de les cataractes, de manera que com més "madures" són, més risc presenten. En principi, no solen representar cap problema clínic per al pacient, si bé s'allarguen els temps d'intervenció i poden representar un temps de recuperació post-operatori més llarg.
- Trencament Capsular del cristal·lí: Es produeix generalment a l'intentar aspirar cataractes molt avançades. És la complicació Per-operatoria més freqüent. Consisteix en el trencament o esquinçat de la Càpsula on es troba el Cristal·lí. Depenent de l'extensió d'aquest trencament podria dificultar la col·locació del Cristal·lí Artificial dintre del Sac havent de variar la situació de posicionament d'aquest Cristal·lí. Luxació de "masses Cristal·lineanes": Com a conseqüència d'un trencament Capsular, el contingut d'aquest sac (les Cataractes), es poden caure en l'interior de l'ull, en el que anomenem "Cavitat Vítria" el que obligaria a recuperar-les d'aquesta posició.
- Luxació de "masses Cristal·lineanes": Com a conseqüència d'una ruptura Capsular, el contingut d'aquest sac (les Cataractes), es poden caure en l'interior de l'ull, en el que anomenem "Cavitat Vítria" el que obligaria a recuperar-les d'aquesta posició.
- Luxació del Cristal·lí Artificial: Pel mateix mecanisme que en l'apartat anterior. Es deurà reposicionar la Lent Intraocular a la seva posició habitual i aconseguir una estança més estable..
- Transformació de tècnica: Pot succeir, en cas d'unes cataractes excessivament avançades i endurides, que el sistema de fractura Endo-ocular no pugui trencar les cataractes. En aquestes circumstàncies, s'àmplia la incisió i s'extreuen les masses crsital·lineanas en Bloc. Aquesta tècnica exigeix l'ús de sutures per al tancament de la "ferida" i en conseqüència allarga considerablement el procés de recuperació visual.
COMPLICACIONS POST-OPERATORIES:
- Edema Cornial (inflamació) : Provoca visió tèrbola. És normal durant les primeres 24-48 hores, No obstant això aquesta inflamació pot ser des d'intensa fins a molt intensa per diversos motius:
- Complicacions durant l'operació
- Mal estat de la cornia abans de la intervenció (descompensació cornial)
- Hipertensió ocular com a resposta inflamatoria més extensa.
- Endoftalmitis: Representa la complicació més greu. Consisteix en l'aparició d'una infecció dintre de l'ull de caràcter greu. Gràcies al millor coneixement dels mecanismes de contaminació i sobretot, de l'estricte control d'asepsia (desinfecció) i premedicació antibiòtica s'ha aconseguit disminuir el percentatge d'aparició a xifres realment baixes. L'èxit de la seva recuperació es basa en l'eliminació ràpida i enèrgica de la infecció intraocular.
- Picor, sensació de cos estrany, burxades esporàdiques, etc.: Com a conseqüència dels processos de cicatrització de la petita ferida que s'ha realitzat.
En contra del que creuen molts pacients, el "Rebuig a la Lent Intraocular", en una complicació pràcticament inexistent. Tant pel tipus de materials emprats en la seva fabricació , en el tractament que se'ls dóna a aquests materials perquè siguin biològicament més estables, i al seient anatòmic dintre de l'ull, és pràcticament impossible una reacció de rebuig al llarg de la vida. És per aquest motiu que les Lents Intraoculars es poden implantar amb tota seguretat fins i tot en els nens amb Cataractes Congènites a partir dels pocs mesos d'edat.
|
